ABM – Finca Casa Viviendas Barcelona /Alquile vivienda sin que le estafen

ABM – Finca Casa Viviendas Barcelona /Alquile vivienda sin que le estafen

a) si tiene usted un piso o local para alquilar,

b) pero quiere estar seguro de que cobrará su renta sin problemas.

Tenemos un equipo de estudiantes universitarios que rastrean personalmente el mercado inmobilario para ofrecerle a usted las mejores ofertas del mercado; el mejor piso , vivienda o local por el mínimo precio o renta. Confíe en nosotros: aunamos su entusiamo con nuestra experiencia.

Si tiene usted un piso, vivienda o local , desearía alquilarlo pero tiene miedo a que la persona al que lo alquile no le pague la renta y deba entrar en costosos, largos y fastidioso pleitos judiciales para recuperar su propiedad: la suya, la que usted compró, con su esposa , familia, quizás con grandes sacrificios. Si usted no es un multimillonario capitalista explotador de obreros, un vampiro que por la noche consume sangre proletaria, sino simplemente alguien que quiere sacarle un justo rendimiento y provecho a su inversión, póngase en contacto personal conmigo

narcis.subils@hotmail.com

teléfono móvil: 612 27 65 77

Mándeme fotos de su piso, casa, local o apartamento : yo le publicaré tales fotos en mis webs, para su mejor servicio. Y le buscaré el mejor inquilino, el que le pagará cada mes con escrupulosa puntualidad, la puntualidad a la que usted tiene derecho.

Viviendas.BarcelonaViviendas.Barcelona

La poca oferta de lloguer, un problema sense solució?

Un parc que no creix, una demanda en augment, el turisme i la millora de l’economia comporten l’encariment del lloguer a Barcelona i el seu entorn

Llogar un pis a Barcelona costa de mitjana 801 euros al mes, una xifra ja molt pròxima als 813 euros que costava l’any 2008, el punt més àlgid abans de la davallada de preus que va provocar la crisi. I tot i que el preu preocupa a moltes famílies que han vist castigat el seu poder adquisitiu per la crisi, encara preocupa més el ritme de l’augment dels preus des dels 629 euros de mitjana en què se situava la renda mensual el 2013. L’any passat, segons les dades oficials de l’Agència de l’Habitatge, els lloguers a Barcelona van augmentar un 9%.

Tots els especialistes coincideixen que el mercat del lloguer a Espanya va a dos ritmes diferents. D’una banda, es disparen els preus sobretot a Barcelona i Madrid, mentre que en altres llocs encara estan baixant. Una dualitat que també es produeix a Catalunya. Mentre que a Barcelona els preus el 2016 es van disparar, en el conjunt de Catalunya l’augment mitjà va ser tres punts inferior, i si es compta Catalunya sense Barcelona, l’increment va ser més de cinc punts inferior.

Les tensions pel fort augment del preu dels lloguers, amb problemes econòmics i socials afegits, com la gentrificació i la impossibilitat de complir el dret constitucional a l’habitatge, se centren sobretot a la ciutat de Barcelona, malgrat que ja s’estan estenent a la primera corona metropolitana. El problema preocupa a les administracions i especialistes, que intenten fer-ne una diagnosi per trobar-hi solucions.

Falta d’oferta

Hi ha menys pisos de lloguer ara que el 1960

Un diagnòstic de consens és que darrere de la forta pujada dels preus dels lloguers hi ha un problema d’oferta que no pot cobrir la demanda. Les famílies que volen llogar van en augment per diversos factors, el més important, que l’accés a l’habitatge en propietat cada cop és més difícil perquè la crisi ha rebaixat el poder adquisitiu de les famílies i l’accés al finançament s’ha complicat. Ja no hi ha préstecs per al 100% de l’habitatge i els bancs demanen més garanties a l’hora de concedir una hipoteca.

Al factor econòmic se n’hi suma un altre de social. Malgrat que la població no creix, sí que ho fa el nombre de llars, amb nous models de família. I els millennials tenen menys tendència a la propietat que les generacions anteriors perquè estan més subjectes a la mobilitat laboral i geogràfica. El 1960 a la ciutat de Barcelona hi havia més de 300.000 pisos en lloguer, aproximadament el 60% del parc d’habitatges. El 2011, quan es va fer l’últim cens, només hi havia 206.000 pisos de lloguer, un 30% del total, segons el president de la Cambra de la Propietat Urbana, Joan Ràfols.
El marc legal

La llei espanyola ha promocionat la propietat per sobre del lloguer

La llei d’arrendaments urbans (LAU) del 1994 es va centrar a promocionar l’accés a l’habitatge en propietat i no en lloguer. Fins i tot, la majoria d’habitatge social era de compra i no de lloguer. La reforma de la LAU que va fer el govern Rajoy el 2013 rebaixant a tres anys la durada mínima dels contractes -per afavorir els bancs que havien de pair el totxo- ha introduït volatilitat al mercat. Ara aquests contractes estan arribant a termini i els propietaris apugen els preus seguint la tendència del mercat.

Catalunya està preparant la seva pròpia LAU. En l’elaboració del projecte hi han participat diversos col·lectius en un grup de treball. La llei vol impulsar el lloguer social, recollir noves realitats com el lloguer d’habitacions i promocionar els lloguers de llarga durada per donar estabilitat. La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, destaca: “Com a país, hem de ser capaços d’actuar d’una manera clara per donar respostes a la ciutadania en matèria d’habitatge”, però recorda que dels sis textos legals impulsats a Catalunya en matèria d’habitatge, el govern espanyol n’ha recorregut quatre al Tribunal Constitucional.
Regular els preus

El Govern opta per un índex de referència

Malgrat les pressions de grups polítics i socials, el Govern considera que no pot intervenir sobre els preus dels lloguers. Però ha decidit crear un índex -havia de començar a l’abril però encara no s’ha posat en marxa- per establir barri per barri i municipi per municipi els preus de referència. Les eines per incidir en el mercat queden en mans dels ajuntaments, per exemple amb incentius fiscals per als propietaris que lloguin per sota d’aquest preu.
El lloguer turístic

És més rendible llogar per a períodes curts de temps

L’èxit turístic de Barcelona ha tingut impacte en el mercat del lloguer, sobretot de la mà de noves aplicacions i plataformes, com Airbnb. Els propietaris han descobert que és molt més rendible el lloguer per períodes curts. “El problema és que hi ha dos monocultius. N’hi va haver un d’habitatges en propietat, i ara en tenim un altre, que és d’habitatge de lloguer a curt termini i intentant obtenir el benefici més alt possible”, diu Javier Burón, gerent d’Habitatge de Barcelona.

El problema s’agreuja perquè al lloguer turístic s’hi suma també el lloguer a estudiants, joves acabats de llicenciar i emprenedors que venen a Barcelona també per a terminis curts de temps. “La renda obtinguda amb el lloguer vacacional és entre 2,35 i 4,07 vegades superior a l’obtinguda amb el model tradicional i la rendibilitat mitjana oscil·la entre un 7,68% i un 13,40%, molt superior a l’obtinguda amb el lloguer tradicional (3-4%)”, diu un informe municipal.
Poc lloguer social

A Barcelona fan falta uns 100.000 pisos de lloguer social

Segons Burón, a Barcelona hi ha uns 280.000 habitatges de lloguer permanent, però el parc de lloguer públic, o privat i sense ànim de lucre, és d’unes 11.000 unitats. Això és un factor diferencial respecte a la Unió Europea. Segons el gerent d’Habitatge, caldrien uns 100.000 habitatges d’aquest tipus. El problema és la falta de sòl per fer-los. A Barcelona hi ha algunes superfícies a Can Batlló, la Marina del Prat Vermell i la Sagrera. Ara bé, no se sap si aquest sòl es destinarà a lloguer social o si, com anys enrere, s’optarà per les promocions de venda

Short Term Rental
Daily and weekly rentals
We use our own and third party cookies to improve our services, offer the ability to share and interact with social networks, make statistics and show related ads by analyzing your browsing habits. If you continue on our site, we will consider you accept it use. You can change the settings or get more information on cookie policy.
Monthly rental
From 32 days up to 11 months
We use our own and third party cookies to improve our services, offer the ability to share and interact with social networks, make statistics and show related ads by analyzing your browsing habits. If you continue on our site, we will consider you accept it use. You can change the settings or get more information on cookie policy.
Yearly rental
From 6 months to 3 years
We use our own and third party cookies to improve our services, offer the ability to share and interact with social networks, make statistics and show related ads by analyzing your browsing habits. If you continue on our site, we will consider you accept it use. You can change the settings or get more information on cookie policy.

Yearly rental specialist

At Barcelona we have over 13 years of experience in real estate and we are specialized in the yearly rental of apartments in Barcelona. This makes us a leader in finding accommodation for new residents of Barcelona, whether they are MBA students, executives or entrepreneurs of all ages and backgrounds. We offer a wide range of apartments and we guarantee a high-end quality of flats, which are fully equipped and furnished, ready to move into and feel at home thanks to the superior decoration. You can choose the area of town that you would prefer to live: a central area with transportation links, services and tourist attractions close by, such as Ciutat Vella, Eixample or El Born, or a quiet residential and family neighbourhood, such as Les Corts, Sants or Sarrià, or a historic district, such as Gràcia and Barceloneta. You choose!

Flexible contract for yearly rentals. Our agreements and annual rental contracts have very flexible terms that are perfect for whatever your purpose is in Barcelona and regardless of what your professional and personal situation is (as an employee, a freelance, an MBA student, etc.), you will adapt quickly. We have a team of professionals ready to help you find the apartment that suits you the most according to your needs, and to advise you on the yearly rental of one of the Barcelona apartments. If you need us during your stay in Barcelona, don’t hesitate to call us; we are here for you!

Mándeme fotos de su piso, casa, local o apartamento : yo le publicaré tales fotos en mis webs, para su mejor servicio. Y le buscaré el mejor inquilino, el que le pagará cada mes con escrupulosa puntualidad, la puntualidad a la que usted tiene derecho.

Viviendas.BarcelonaBarrio GóticoViviendas.BarcelonaCiudad de Sabadell

Viviendas.Barcelona

Para alquileres turísticos o de corta duración

Viviendas.BarcelonaViviendas.BarcelonaViviendas.BarcelonaMi Casa Tu Casa offers you a hand-picked collection of some of the most beautiful rental villas. Our luxury villas are wonderfully rustic, private and stylish and, as we manage them all exclusively, immaculately maintained and prepared for your arrival. So, you can rest assured that your next villa holiday will be a special one.

La bombolla ja és aquí

Els preus dels pisos de lloguer pugen fins a cotes
inassumibles per a la majoria

La necessitat de vivendes socials i accessibles es
converteix en un clam

«Cada pis turístic és una llar menys i els
veïns es converteixen en figurants» (Fernando,
mestre de casa

Menys savi del que se’l suposa, el refranyer popular assegura que dels escarmentats en surten els avisats. Doncs ves per on no és cert. El refranyer s’equivoca. Almenys en el convuls sector de la vivenda. Vuit anys després de la més formidable crisi econòmica moderna viscuda en aquest país i impulsada per l’espetec d’una bombolla immobiliària (fins llavors el terme bombolla només s’utiitzava en anuncis nadalencs de cava), novament, quan s’han reanimat els macroindicadors econòmics, hem caigut en els vells vicis que van afavorir aquell tsunami immobiliari aixecat sobre el totxo i l’especulació.

Aquesta vegada el motor de les grans turbulències és la trepidant escalada del preu dels lloguers de
pis, especialment a Barcelona i la seva àrea metropolitana, i per extensió a les grans capitals espanyoles. És cert que no han faltat les veus d’avís que ve el llop immobiliari,,però ara ja són tardanes: el llop ja és aquí, vivint entre nosaltres, afavorint els abusos i afligint els que busquen un aixopluc a preu assequible amb els seus humils salaris. Des de ja fa un any són desenes les cartes de lectors d’aquest diari que serveixen de cruel mirall de la bombolla del lloguer. Testimonis indignats, i a vegades fins i tot dramàtics, que
exposen les difícils peripècies viscudes per trobar o no el que, en definitiva, no deixa de ser un dret: una vivenda digna a un preu digne.

DRET I PRIVILEGI // «Intentar viure en un pis de lloguer és una aventura en un mercat on la demanda augmenta cada dia més i l’oferta disminueix», comenta Alaia Hernández, relacions públiques de Sant Cugat, per a qui la vivenda «acaba sent més un privilegi que un dret», i conclou que «una societat que no cobreix les necessitats primàries no és una societat en evolució, sinó de supervivència».

Sobreviure torna a ser un desgraciat terme de moda. I també indignació, molta indignació, destillen les missives. «A la zona de Sant Martí s’han tornat bojos, demanen des de 1.200 euros per 45 metres… I ara, ¿què fem si no podem accedir a la vivenda en propietat i tampoc a la de lloguer?», es pregunta Mar de Miguel, de Barcelona, capital epicentre del nou sisme. «No pot ser que un lloguer a Sants o a l’Eixample de menys de 50 metres i sense mobles costi gairebé el mateix que el salari d’un treballador mileurista o una prestació d’atur», es lamenta l’administratiu David Morral. El fenomen arriba a cotes insuportables en districtes com Gràcia, la Barceloneta o barris com el Raval o la Ribera, pressionats pel furor turístic i especulatiu.

Són els pisos turístics. L’altra voraç plaga que avança sense fre. Fernando Prieto, mestre de casa i barceloní, veu en la vivenda turística «un invasor que destrueix la quotidianitat de la gent del lloc i corromp el teixit veïnal i comercial. Els barris perden la seva identitat i els veïns es converteixen en simples figurants. Un pis turístic és una llar menys». I la funcionària Eva Arroyo remata: «Hi ha anuncis de pisos a Gràcia de 60 metres a 2.300 euros al mes o de 70 a 3.200 euros».

DE MODA // I fins i tot apareixen modes que volen vestir un abús manifest. «Hi ha arrendadors –explica la infermera Regina Ortega, de Sant Adrià– que arreglen un local que tenien oblidat de 15 metres quadrats i el volen llogar per 600 euros encara que no vegis la llum del dia, tinguis una persiana com a porta de casa i no puguis moure’t a l’interior del teu superpiset de moda».

El malson encara és més gran per als que, un cop esgotades les possibilitats de comprar i de llogar,
han de baixar a l’esglaó de sota: arrendar una habitació i, sol o amb la família, compartir bany, menjador… i intimitat amb altres persones. També aquí ha arribat la serp de l’ambició desmesurada. Xavier Escolà, professor de Barcelona, vivia fins fa poc en una habitació que li van deixar per fer·li un favor: «Ofereixen habitacions a un preu de 400 i 450 euros al mes, individuals, interiors i sense un armari… ». I desde Sant Andreu de la Barca, Lorena Novoa, administrativa, explica el final d’una il·lusió. «Al principi, qualsevol cofurna era ideal: que la cuina és americana i la separa del bany una cortina, genial. Que el balcó és una barana rovellada on fa por sortir, cap problema… Però a mesura que el preu puja, la teva il·lusió baixa…». Al final, la Lorena, de 34 anys, va prendre una decisió radical: «Me’n vaig anar a Ikea, em vaig comprar un matalàs nou i un joc de llençols per a casa meva, la dels meus pares. Crec que seguiré un temps amb el papa i la mama. Quin remei».

El clam per la necessitat de fomentar la vivenda social amb lloguers assequibles als salaris reals és absolut. Com el d’aprofitar tanta vivenda buida en mans privades i, sobretot, a les d’entitats bancàries que van ser rescatades amb diners de tots. «La vivenda és un bé de primera necessitat -explica Enric Casanovas, desocupat de Mataró- i resulta immoral que vinguin inversors a comprar i a encarir els preus o capitalistes que busquin els diners fàcils».

Sí, resulta que hem tornat a ensopegar una altra vegada amb el mateix totxo.

El preu del lloguer creix a Catalunya el doble que a Espanya

El metre quadrat ja costa a Barcelona pràcticament el mateix que abans de l’esclat de la bombolla

El preu dels pisos de lloguer va augmentar a tot Espanya un 6,7% l’any 2016, segons un estudi de Fotocasa basat en més d’1,5 milions d’habitatges el 2016 i 14,5 milions en tota la sèrie històrica. És el segon any seguit, després de la crisi, que el preu del lloguer puja, ja que el 2015 ho va fer un 3,6%. Però si l’augment ha sigut important, a Catalunya encara ho és més, ja que l’increment va ser del 14,6%. Entre totes les comunitats, només les Balears van viure un increment superior, del 18,5%.

Aquestes diferències en l’augment dels preus es poden mesurar amb altres paràmetres. El metre quadrat del lloguer a Espanya el 2016 es va situar als 7,49 euros. A Catalunya es va situar als 11,24 euros, el preu mes car de tot l’Estat, per sobre de les Illes Balears (9,61 euros), el País Basc (10,52 euros) i Madrid (10,77 euros). Aquests increments més elevats fan que hi hagi molta diferència en la caiguda dels preus des de l’esclat de la bombolla immobiliària.

Així, de mitjana, els preus a Espanya encara estan un 26% per sota dels màxims, mentre que a Catalunya només són un 9,7% inferiors. Però en el cas de la província de Barcelona el preu ja és pràcticament el mateix que abans de la crisi, només un 2,7% per sota. Per fer-se’n una idea, a Madrid encara són un 8,8% inferiors.

Però dins de Catalunya també hi ha grans diferències. Mentre els preus del lloguer a la demarcació de Barcelona van augmentar l’any passat un 16,2%, a la de Lleida només ho van fer un 0,6%. A Tarragona la pujada va ser del 5% i a Girona del 5,8%. La recuperació va a diferents ritmes. A Barcelona els preus són només un 2,7% inferiors al moment previ a la crisi, mentre que a Tarragona ho són un 26,4%, a Lleida un 27,7% i a Girona un 30,1%.

En els preus també hi ha moltes diferències. El metre quadrat a Lleida surt per 5,27 euros, mentre que a Tarragona puja a 6,61 euros, a Girona a 7,26 i a Barcelona es dispara fins als 12,69 euros.

Barcelona és la província amb un preu de mitjana més car de tot l’Estat, seguida de Guipúscoa -que per primer cop supera Madrid- amb 11,24 euros el metre quadrat. Madrid ocupa el tercer lloc amb 10,77 euros, seguit de Biscaia amb 10,50 euros.

Beatriz Toribio, responsable d’estudis de Fotocasa, destaca l’empenta de l’habitatge de lloguer a tot Espanya, on només cau el preu a la Rioja, i destaca que aquests augments es produeixen en un moment en què també s’està reactivant la compra de pisos. “Molta gent continua optant pel lloguer malgrat que el preu de l’habitatge ha tocat fons en una bona part d’Espanya”, diu.

Ciutat Vella es dispara

Si Catalunya és on el preu mitjà és més alt es deu en gran part a l’encariment del lloguer a la ciutat de Barcelona i, dins la capital catalana, destaca el districte de Ciutat Vella, que ha arribat als màxims.

Segons l’estudi, Barcelona és el municipi amb el preu més alt d’Espanya, amb 15,16 euros el metre quadrat, seguit d’Eivissa amb 13,9 euros, Gavà amb 13,31 euros, Sant Cugat del Vallès amb 13,15 euros i Sant Sebastià amb 13,08 euros. Destaca el cas de Gavà, que a més de col·locar-se entre els municipis més cars, és també el quart municipi on el preu creix més (24,6%), només per darrere d’Eivissa, Arona (Tenerife) i Oriola (Alacant).

El preu de mitjana a Barcelona és un 102% superior a la mitjana de l’Estat (15,6 euros enfront de 7,49 euros). Però la diferència és abismal amb els municipis més barats, que són Baeza (3,41 euros), Lucena (3,49 euros) o Alzira (3,65 euros).

I dins de la ciutat de Barcelona, el districte de Ciutat Vella és el més car, amb 17,37 euros el metre quadrat de mitjana, que és el preu més alt de tots els districtes de les dues grans ciutats de l’Estat, Barcelona i Madrid. Ciutat Vella supera Sarrià-Sant Gervasi, i a Madrid passa una cosa similar, ja que Chamberí, amb 15,57 euros el metre quadrat, supera el barri de Salamanca (15,51 euros el metre quadrat).

Malgrat que Ciutat Vella és el districte més car de la capital catalana, no és on els preus creixen més. On es disparen més és a l’Eixample (un 18,3%), a Sants-Montjuïc (un 17,8%) i a Nou Barris (un 17%). On l’augment és inferior és a les Corts, amb un 1,2%.

Però en preus, de mitjana, després de Ciutat Vella, el districte més car és Sarrià-Sant Gervasi (16,01 euros), seguit de l’Eixample (15,98 euros), Sant Martí (15,01 euros), les Corts (14,31 euros) i Gràcia (13,81 euros). Els més barats són Nou Barris (11,07 euros), Sant Andreu (11,47 euros), Horta-Guinardó (11,73 euros) i Sants-Montjuïc (13,78 euros).

Canvi de mentalitat

La cap d’estudis de Fotocasa destaca que el creixement del lloguer és una notícia “positiva” per al mercat immobiliari espanyol. Beatriz Toribio assegura que “s’està produint un canvi de mentalitat”, ja que els espanyols estan descobrint que la compra no és l’única opció per accedir a l’habitatge, sinó que el lloguer es pot adequar millor a les necessitats en determinades circumstàncies. Això, segons diu, pot facilitar més flexibilitat i llibertat en determinats moments.

Aquest canvi de mentalitat es reflecteix en l’informe Els espanyols i l’habitatge, que indica que el 2011 sis de cada deu espanyols entenien que viure de lloguer era llençar els diners, mentre que ara només ho pensen quatre de cada deu.

Viviendas.Barcelona
Bernardos prevé que la vivienda se dispare en Barcelona hasta un 20% en 2017

El experto inmobiliario y profesor de la UB afirma que los precios treparán el 13% a nivel nacional

El experto inmobiliario y profesor de la UB Gonzalo Bernardos cree que la vivienda se encarecerá en España un 13% en 2017 y, en las principales zonas de Barcelona más de un 20%, por lo que el futuro está en el extrarradio de la capital catalana, por la “expulsión” de quienes no puedan pagar pisos en la ciudad.

Bernardos ha participado en una jornada sobre las tendencias del sector inmobiliario para el 2017 organizada por Fotocasa en el Barcelona Meeting Point (BMP).

El experto ha dicho que cree que, en los próximos años, el mercado inmobiliario irá bien y que 2017 aún será mejor que 2016, en un contexto de tipos de interés bajos y en el que los bancos darán más crédito.

Mirar al extrarradio

Ha destacado que los extranjeros están “reventando” precios en Madrid y también en Barcelona pero que, comparada con otras ciudades del mundo, tiene los “precios tirados”. Afirma que todo el mundo quiere tener una vivienda en Barcelona, lo que causa que, en zonas como Sarrià-Sant Gervasi, Les Corts, Ciutat Vella, Eixample o Gràcia, los precios suban por encima del 20%.

Bernardos considera que, en estos barrios, en 2018 se van a alcanzar precios de 2007 y cree que el futuro no está en Barcelona, sino en sus alrededores, porque va a haber mucha demanda de vivienda “por expulsión” de gente que no podrá permitirse comprar ni alquilar pisos en la ciudad.

Ha apuntado que la principal zona de expulsión va a ser la zona alta o media alta de los alrededores de Barcelona, como Sant Cugat, y que mucha gente se irá a zonas menos atractivas como Terrassa, Sabadell, Granollers o Mollet.

El alquiler subirá un 15%

Ha pronosticado también que este año el alquiler subirá en Barcelona un 15% y, en 2017, entre un 13 y un 14 %, y que la mejor ciudad para invertir ahora es Valencia, que es entre un 30 y un 35 % más barata que otras y a la que no llega la inversión extranjera.

2017 también será mejor para la venta de viviendas de costa, porque, el que no pueda comprar en Barcelona lo hará en la costa.

En su opinión, no vamos hacia otra burbuja inmobiliaria porque se está creando empleo, los intereses son escasos y, como mucho, se programarán 100.000 viviendas en 2016 frente a 360.000 de 2006.

Bernardos ha asegurado también que a la economía española y al mercado inmobiliario le va a ir bien el Brexit porque, entre otras cosas, demorará la subida de los tipos de interés y prolongará la masa monetaria lanzada por el BCE.

Dónde están las viviendas vacías de Catalunya

Barcelona y su área metropolitana concentran la mayor parte de ejecuciones hipotecarias, pero el problema más grave se localiza en ciudades como Salt y Amposta

Una de las consecuencias más graves de la larga crisis económica, directamente relacionada con el problema del paro en España, es la dificultad de los ciudadanos para encontrar una vivienda adaptada a sus necesidades o mantener la que adquirieron en propiedad durante la época de la burbuja inmobiliaria (1997-2007).

Esta realidad social ha sido denunciada reiteradamente en los últimos años por entidades como la Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH), entre otras muchas organizaciones, así como sociólogos, economistas e incluso algunos partidos políticos. La problemática se repite en prácticamente todos los municipios españoles y catalanes: muchas familias se han visto obligadas a dejar de pagar las cuotas hipotecarias, han sido desahuciadas o están en vías de serlo y su vivienda ha pasado a manos de los bancos o de la Sareb (la Sociedad de Gestión de Activos procedentes de la Reestructuración Bancaria, también conocida como el “banco malo”), el organismo encargado de gestionar los activos transferidos por las entidades bancarias nacionalizadas por el Estado o en proceso de reestructuración.

La principal reivindicación de organizaciones como la PAH es que estos pisos que han quedado vacíos después de una ejecución hipotecaria sean destinados al alquiler social, a un precio asumible para aquellos que tienen dificultades para acceder a un vivienda.

Con el objetivo de medir el alcance de la situación e identificar los núcleos de población que concentran los problemas más graves de acceso a la vivienda, Catalunya aprobó en abril del año pasado el decreto ley 1/2015 de “medidas extraordinarias y urgentes para la movilización de las viviendas provenientes de procesos de ejecución hipotecaria”. Este decreto obliga a los bancos a proporcionar a l’Agència Catalana de l’Habitatge datos sobre el número de viviendas vacías que tienen.

La Vanguardia ha tenido acceso al ‘Registro de Pisos Vacíos’ de la Generalitat y ha cruzado estos datos con otras cifras oficiales sobre vivienda y población que proporciona el INE (Instituto Nacional de Estadística), como el censo de viviendas y el número de residentes de cada municipio de Catalunya. La combinación de estos datos permite obtener una visión más detallada del problema de la vivienda en Catalunya, que es la que se muestra en el mapa interactivo que encabeza esta noticia.

Para realizar una exploración detallada de los datos se puede consultar también la tabla que se expone a continuación, que incluye información sobre 743 municipios catalanes. La información que se muestra en la tabla permite ordenar los municipios según el criterio que escoja el lector, haciendo clic en el título de cada una de las columnas de datos que se exponen:

Registro de viviendas vacías en Catalunya (2016)

Esta tabla muestra el nº de viviendas vacías a causa de ejecuciones hipotecarias en 743 municipios catalanes. Además de las cifras absolutas de pisos vacíos, total de viviendas disponibles y población de cada municipio, se incluyen cifras relativas: el nº de pisos vacíos por cada 1.000 habitantes y el nº de pisos vacíos por cada 1.000 viviendas disponibles en el municipio.

Actualmente, hay 45.261 viviendas en Catalunya que están vacías después de haber pasado por un procedimiento de ejecución hipotecaria. Cabe tener en consideración que el número total de viviendas vacías es muy superior, ya que a este registro oficial proporcionado por los bancos habría que sumar todos aquellos pisos de propiedad privada que permanecen vacíos por otras causas, como la especulación inmobiliaria.

En este sentido, cabe destacar que algunos de los ayuntamientos de las ciudades más pobladas de Catalunya, como el de Barcelona o el de Badalona, acaban de anunciar que impondrán una tasa a los propietarios de los pisos que permanezcan vacíos durante dos años. Para hacerlo, se llevarán a cabo programas de inspección de viviendas vacías, que servirán para que estos consistorios determinen por qué zonas o tipo de pisos empiezan a aplicar tributos.

Pero de momento no hay modo de contabilizar estas propiedades, así que la única manera de realizar una prospección del problema de la vivienda en Catalunya es analizar los datos oficiales procedentes de los bancos, y que por sí mismos ofrecen una perspectiva bastante fidedigna de la situación.

Barcelona, un caso aparte

En números absolutos, Barcelona y su área metropolitana es donde hay más pisos vacíos por ejecución hipotecaria, pero eso no significa que los problemas más graves se concentren en esta zona del territorio catalán. Al haber mucha más población y un mayor parque de viviendas, es lógico que el número de pisos vacíos sea mayor en ciudades como Barcelona (2.445), Hospitalet del Llobregat (1.605) o Badalona (1.237).

En cualquier caso, estos grandes municipios del Barcelonès también presentan graves dificultades de acceso a la vivienda, porque a la problemática de los pisos vacíos por ejecución hipotecaria se suma la imparable especulación inmobiliaria, que en los últimos meses está expulsando a algunos residentes de la capital por la subida disparatada de los alquileres. En el último año, comprar piso en Barcelona ha subido el 9% y alquilarlo un 18%.

En términos relativos, sin embargo, Barcelona no está entre los municipios de Catalunya que más sufren el inconveniente de los pisos vacíos propiedad de los bancos. De hecho, entre las 64 ciudades de Catalunya de más de 20.000 habitantes (ver tabla 2), Barcelona se encuentra entre las que presentan un mejor balance de pisos vacíos por ejecución hipotecaria en relación al total de residentes y el total de viviendas disponibles: sólo hay 1,52 pisos vacíos por cada 1.000 habitantes y 3 viviendas vacías de cada 1.000 disponibles (tomando como referencia el último censo del INE de edificios destinados principalmente a vivienda, que data de 2011).

Es preciso insistir de nuevo en que, en el caso de Barcelona, no se puede evaluar la dimensión real del problema de los pisos vacíos sin conocer la cifra de viviendas inhabitadas de propiedad privada, que sin lugar a dudas es mucho más elevado –en términos absolutos y probablemente también en valores relativos- que en el resto de municipios de Catalunya.

Salt y Amposta, los casos más graves

El resultado de cruzar las cifras de viviendas vacías propiedad de los bancos con los datos demográficos de los municipios catalanes y el parque de viviendas disponible en cada uno de ellos permite comparar el alcance de la cuestión en todo el territorio.

Destaca sobremanera el caso de Salt, un municipio que presenta unas características excepcionales tanto a nivel demográfico como social: es uno de los términos municipales más pequeños de las comarcas de Girona, con sólo 6,5 kilómetros de extensión; más del 40% de sus casi 30.000 habitantes son inmigrantes; y registra el porcentaje de paro más alto de la provincia (y el cuarto más alto de Catalunya en poblaciones de hasta 40.000 habitantes), con el 18,6%. Nada que ver con la capital de la provincia, Girona, una de las ciudades con mayor renta media neta por hogar de España, de la que apenas le separan 3 kilómetros.

En Salt hay 783 pisos vacíos por ejecución hipotecaria, lo que en términos relativos significa que 70 de cada 1.000 viviendas disponibles en el municipio pertenecen a un banco y están inhabitadas. Esta situación ha provocado estallidos sociales con consecuencias políticas este mismo año. En abril se desalojó a 13 familias que ocuparon durante meses un edificio deshabitado propiedad de Sareb, una situación que empujó al gobierno municipal a invertir 2,5 millones de euros para comprar 100 pisos vacíos en Salt para destinarlos a alquiler social.

Un caso similar es el de Amposta, donde hay 480 viviendas vacías según el registro de la Generalitat. En un municipio con poco más de 20.000 residentes y algo menos de 11.000 viviendas disponibles, esto representa que hay 23 pisos vacíos por cada 1.000 habitantes y 44 pisos vacíos de cada 1.000 disponibles. Amposta, como Salt, es otro de los cinco municipios de Catalunya con mayor tasa de paro (el 17,5%).

El Baix Penedès, castigado por el paro

Otros dos municipios con una elevada tasa relativa de viviendas vacías propiedad de los bancos son Calafell y el Vendrell, ambos en el Baix Penedés, una comarca cuyo PIB por habitante está muy por debajo de la media catalana, y de las 10 comarcas de la demarcación de Tarragona, es la última.

El Vendrell, la capital, presenta unas características similares a Salt y Amposta, en especial por su altísima tasa de paro (casi un 20%, la más alta de Catalunya junto con Badia del Vallès) y un rápido crecimiento demográfico a causa de la inmigración. En este municipio, la situación de emergencia social también ha tenido alguna consecuencia trágica este mismo año, como el caso de la familia que falleció en un incendio de la vivienda donde residían ilegalmente después de ser desahuciados.

Este suceso ocurrió mientras el ayuntamiento de esta localidad tarraconense negociaba con los bancos la cesión de los más de 500 pisos vacíos que poseen en el Vendrell. A menos de 6 kilómetros, en Calafell, hay alrededor de otros 400 pisos vacíos por ejecución hipotecaria, aunque en este caso cabe presuponer que una parte de éstos puedan ser segundas residencias, al ser esta localidad un lugar habitual de veraneo.

Tortosa, Manresa, Lleida, Terrasa y Tarragona

Algunas capitales de provincia y grandes núcleos de población en Catalunya también presentan problemas relativamente serios. En Tortosa (capital de la comarca del Baix Ebre) hay 459 viviendas vacías (27 de cada 1.000); en Manresa, 850 (más de 20 de cada 1.000); en Lleida, casi 1.400 (10 pisos vacíos por cada 1.000 habitantes); en Terrassa, 1.950 (9 pisos vacíos por cada 1.000 habitantes; casi 20 de cada 1.000 pisos están vacíos); y en Tarragona, 1.200 (prácticamente 9 pisos vacíos por cada 1.000 habitantes). En el cinturón metropolitano de Barcelona, la ciudad en peor situación es Santa Coloma de Gramenet, con 876 pisos vacíos (casi 18 de cada 1.000).

En el otro extremo de la tabla –es decir, entre los 64 grandes municipios de Catalunya con menos pisos vacíos a consecuencia de ejecuciones hipotecarias- se sitúan varias poblaciones del Maresme (Vilassar de Mar y el Masnou) y del Baix Llobregat (El Prat del Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Feliu del Llobregat), además de la ciudad catalana con la renta media más alta (Sant Cugat del Vallès) y Sitges (El Garraf), lugar habitual de segundas residencias de gente adinerada.

Entre los municipios catalanes de tamaño mediano (entre 5.000 y 20.000 habitantes, ver tabla 3), también hay algunos que presentan elevadas tasas de pisos vacíos. Es el caso de Alcarràs, localidad ubicada a apenas 11 kilómetros de Lleida, donde 75 de cada 1.000 viviendas son propiedad de los bancos y están vacías. A un radio de 30 kilómetros de la capital leridana, se registran situaciones similares en municipios como Balaguer o Mollerusa, aunque en términos relativos es aun más grave la situación de pueblos más pequeños como Roselló o Alcoletge (donde hay, respectivamente, 78 y 74 pisos vacíos por cada 1.000 habitantes).

Otras zonas también se concentran problemas importantes de acceso a la vivienda en la comarca de Tarragona (en sitios como Constantí o Montroig del Camp), y muy especialmente en las Terres de l’Ebre (sobre todo en Sant Carles de la Ràpita, Deltebre y Ulldecona).

En el ranking global de los 743 municipios catalanes que se incluyen en este informe, la peor situación relativa en relación al número de pisos vacíos sobre el total de la población corresponde a poblaciones muy poco habitadas. Es el caso de Capafonts (Baix Camp), donde 17 de las 162 viviendas del pueblo son propiedad de bancos y están vacías; la Vall de Cardós (Pallars Sobirà), donde ocurre lo mismo con 29 de las 550 casas; y Espinelves (Osona), donde sólo hay 119 viviendas y 14 de ellas fueron desalojadas por impago de la hipoteca.

Viviendas.Barcelona

 

Viviendas.Barcelona

Ciudad de Barcelona

Viviendas.Barcelona
Què podria fer un sindicat de llogaters per Barcelona?

A països pioners com Suècia sumen mig milió d’afiliats i negocien cada any els topalls del lloguer

Viviendas.Barcelona
El Néstor va entrar fa mig any a viure a un pis compartit a la Vila de Gràcia de Barcelona. Pagaven 900 euros al mes entre tres nois, i fa uns dies van trucar al propietari per demanar-li si era possible fer un canvi de nom al contracte, ja que un dels companys de pis marxava. El propietari hi va accedir, però els va anunciar que el preu pujava a 1.200 euros i que haurien de tornar a abonar dos mesos de fiança, la mensualitat i 300 euros en concepte de despeses de gestió. “Hem aconseguit rebaixar el preu a 1.050 euros mensuals, però en total n’hauré de desemborsar 3.500 per seguir vivint al mateix pis on era”, es lamenta el Néstor.

Situacions com aquestes són les que vol evitar el grup d’entitats socials i veïnals de Barcelona, que aquest mes ha començat a plantar la llavor d’un sindicat de llogaters que vetlli pels drets dels inquilins i faci pressió per posar topalls als preus. “De moment estem preparant un document base on apleguem els nostres objectius per presentar-nos en societat d’aquí uns mesos”, explica a l’ARA Irene Escorihuela, presidenta de l’entitat que vertebra la proposta, l’observatori de drets humans DESC. L’observatori ja va reunir a principis d’octubre al Bar La Violeta de Gràcia activistes de diverses entitats socials i veïnals per començar a dissenyar el projecte.

Posar límits i assessorar els socis

Veïns i associacions interessades van fer un pas més aquesta setmana i es van reunir amb el secretari general del sindicat internacional de llogaters, el suec Magnus Hammar, en un local del carrer Bailèn. El sindicat que Hammar representa agrupa 67 entitats de llogaters que exerceixen de lobis -amb més o menys força- en 45 països. La trobada amb l’expert, assenyala Escorihuela, va ser útil per poder veure “què podria fer per Barcelona un sindicat de llogaters”, a curt i també a llarg termini.

Els referents internacionals són molts, i alguns es remunten gairebé un segle enrere. A Suècia, el sindicat al qual pertany Hammar existeix des del 1923. “Tenim 550.000 afiliats i 800 empleats que treballen per al sindicat”, explica el suec. Amb un volum d’aquestes proporcions -a Suècia hi viuen nou milions de persones, només dos milions més que a Catalunya-, la seva influència és també molt gran. Per exemple, el sindicat és qui negocia cada any els topalls dels lloguers. I ho fa per a tot al país, no només per als seus associats, que paguen una quota mensual de 9 euros. Gràcies a això, reivindica Hammar, ell paga 690 euros mensuals de lloguer per un pis de 75 metres quadrats a Estocolm.

A Alemanya, detalla el suec, el sindicat de llogaters negocia per als seus socis rebaixes de fins al 20% en el rebut de la llum o els ofereix assessorament legal en cas de conflictes amb els propietaris. Els llogaters guanyen en un 90% dels casos. “A Alemanya, fins i tot han aconseguit descomptes en entrades de cinema per als seus socis”, il·lustra Hammar.

“Sabem que a Barcelona no tindrem la força de països com Suècia, on fa gairebé un segle que tenen aquesta figura, però la idea és començar per les coses petites i anar guanyant victòries”, remarca la directora del DESC. S’emmiralla en referents com Irlanda o Escòcia, on no fa ni dos anys que tenen sindicat de llogaters però ja han aconseguit victòries com ara eliminar la possibilitat que el propietari faci fora els inquilins passats sis mesos.

A Barcelona, amb un augment del 6,6% en els lloguers en l’últim any, posar límits pot ser la primera batalla. El nou sindicat pot aprofitar la bona predisposició de l’alcaldessa, Ada Colau, que defensa la mesura per parar “la bombolla” que amenaçava la ciutat. La idea, però, ha sigut desoïda, de moment, per la Generalitat i el govern central

https://www.facebook.com/casabatllo/videos/1018827374805250/

https://www.facebook.com/casabatllo/videos/743354549019202/

Viviendas.BarcelonaBarrio Gótico

Viviendas.BarcelonaCiudad de Sabadell

Viviendas.BarcelonaViviendas.BarcelonaViviendas.BarcelonaViviendas.BarcelonaViviendas.BarcelonaViviendas.Barcelona

El boom del lloguer: així evolucionen els preus a Barcelona, barri per barri

El lloguer ha vingut per quedar-se. Els experts creuen que guanyarà quota malgrat l’augment sostingut dels preus

Viviendas.Barcelona
Viure de lloguer no és una moda, sinó que sembla que és una tendència que s’imposarà al mercat residencial. Així ho afirmen els experts en el mercat immobiliari. “El lloguer ha vingut per quedar-se”, deia aquesta setmana a Barcelona el conseller delegat d’Anticipa Real Estate, Eduard Mendiluce. El sistema ja està guanyant terreny a l’habitatge de propietat, malgrat que encara està lluny dels nivells dels països del centre d’Europa.A més, el fet que hi hagi més gent disposada a anar de lloguer incrementa la demanda, mentre que l’oferta en llocs com Barcelona pràcticament no creix i, per tant, els preus pugen. De fet, els 764 euros que es pagaven de mitjana de renda mensual a la capital al tancament del primer semestre d’aquest any ja s’aproximen als 813 euros del màxim històric del 2008. Diverses veus autoritzades, com el president de la Cambra de la Propietat Urbana, Joan Ràfols, asseguren que l’any que ve els preus superaran els nivells precrisi. El professor de la Universitat Autònoma Josep Oliver assegura que l’augment dels preus de lloguer és “un procés natural” perquè primer pugen els preus de venda i després l’augment es trasllada al lloguer. A més, creu que aquesta pujada s’anirà estenent a la perifèria de les principals ciutats.El professor de la Pompeu Fabra José García Montalvo considera que és bo que la quantitat de gent que viu de lloguer augmenti i qualifica d’anormalitat el que passava abans, quan gairebé 9 de cada 10 famílies vivien en pisos de propietat. La lògica, diu, seria arribar al voltant del 30% d’habitatges de lloguer. Un estudi de Fotocasa apunta que el lloguer a Espanya ha passat de representar el 15% del mercat residencial el 2011 al 23,5% el 2015. Les autoritats també aposten pel lloguer. La gerent del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, Àngels Mira, explicava divendres que abans de l’esclat de la bombolla les administracions se centraven a facilitar l’accés a l’habitatge de protecció oficial de compra, mentre que ara dediquen els recursos a ajudar les persones amb dificultats per pagar el lloguer. El sistema permet accedir a l’habitatge sense que comporti danys als propietaris, que poden llogar a un preu adequat mantenint una certa rendibilitat. Aquest punt de vista és compartit per la Generalitat. El subdirector general de Coordinació i Seguiment dels Programes d’Habitatge, Jaume Cleries, afirma que “l’aposta de la Generalitat és el lloguer; promoure habitatge de propietat queda al marge per molt de temps”.L’Ajuntament de Barcelona, en el seu pla d’accés a l’habitatge 2016-2025, augmentarà un 77% els recursos, fins als 1.666 milions, i tindràentre els seus objectius promoure la rehabilitació, augmentar el parc públic d’habitatge i incrementar les ajudes al lloguer.Canvi sociolaboralPer la part de la demanda, l’augment de l’opció del lloguer obeeix a diversos factors. D’una banda, la situació d’inseguretat laboral de moltes persones fa que no s’atreveixin a comprar un habitatge -o no obtinguin finançament bancari per fer-ho- . També hi ha un factor social. Segons explicava el director del gabinet d’estudis de Pisos.com, Manuel Gandarias, hi ha “un canvi en la cultura d’aferrar-se a la propietat” perquè les noves generacions són més propenses a la mobilitat laboral. Gandarias destaca, a més, que a diferència de Madrid, Barcelona atrau més directius europeus lligats a start-ups, que no compren habitatge, sinó que viuen de lloguer.Francesc Sutrias, director general de Patrimoni de la Generalitat, creu que si es modernitza el mercat laboral hi haurà més mobilitat, cosa que acabarà impulsant el lloguer. I a més, considera que és millor destinar els recursos familiars a activitats més productives, com podria ser pagar un màster a un fill, en comptes d’immobilitzar-los per deixar-li un pis en herènciaDes del punt de vista econòmic, els inversors, tant de grans fons com de particulars, veuen com una oportunitat comprar immobles per llogar, ja que poden assegurar-se una rendibilitat d’entre el 4% i el 5%, que actualment no dóna cap altre actiu, ni tan sols el deute públic, segons el professor de la Universitat de Barcelona Gonzalo Bernardos.Canvi legalL’aposta del Govern pel lloguer la va deixar clara divendres la consellera de Governació i Habitatge, Meritxell Borràs, en un acte del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida. Borràs va destacar mesures com l’impost als pisos buits o els acords amb els bancs i amb la Sareb (el banc dolent ) per treure pisos de lloguer a llarg termini al mercat. Una política que es complementa des del departament d’Economia, posant a disposició de l’Agència Catalana de l’Habitatge els pisos procedents d’herències intestades. Aquests pisos passen a formar part del patrimoni de la Generalitat. De moment ja s’han posat a disposció de l’agència 32 immobles.Per potenciar el lloguer, Borràs vol una llei catalana d’arrendaments urbans, perquè, segons la seva opinió, “la llei estatal no és prou justa i equitativa amb els dos grans actors”, llogaters i propietaris. La consellera admet que això pot ser difícil perquè hi ha competències que són estatals, però considera que tenir una regulació pròpia en aquest camp “és un tema de país”.
LES CLAUS1. Per què hi ha més famílies que opten per viure de lloguer?Malgrat que els bancs han obert l’aixeta del crèdit, les condicions per accedir a una hipoteca encara són dures. El gran problema és la precarietat del mercat laboral. Sense seguretat a la feina, els bancs no s’arrisquen a deixar diners i molts possibles compradors tampoc s’atreveixen a comprar.2. Com influeix el canvi generacional i el nou model econòmic?Per a les noves generacions ja no és tan important tenir un pis en propietat i no estan tan arrelades a la ciutat. A més, la mobilitat laboral entre els més joves va a l’alça. A més, el talent estranger que atreu Barcelona sovint ve a treballar a les empreses tecnològiques i també són treballadors que acostumen a triar el lloguer.3. Quins canvis s’han produït en les polítiques públiques?Fins abans de l’esclat de la bombolla immobiliària es potenciava la compra d’habitatge de protecció. Però ara es considera millor tenir parcs públics i privats d’habitatge de lloguer, i donar ajudes directament als llogaters que per les seves condicions no poden fer front a la renda. Així, el propietari, ja sigui públic o privat, s’assegura que continuarà mantenint els ingressos i les ajudes. Com que són individuals, són més equitatives que quan es donaven per a la compra d’habitatge protegit. En aquest sentit, el Govern vol una llei pròpia de lloguers urbans perquè considera que la llei espanyola defensa més les entitats financeres que les persones.4. Per què els inversors compren pisos per llogar?La rendibilitat d’actius com les accions de borsa o el deute públic és mínima i és més rendible invertir en actius menys volàtis, com els pisos
Viviendas.Barcelona
Viviendas.Barcelona
Viviendas.Barcelona
Viviendas.BarcelonaViviendas.BarcelonaViviendas.Barcelona
Viviendas.Barcelona
Viviendas.Barcelona"foto0098-768x1024"Viviendas.Barcelona Viviendas.Barcelona
Viviendas.Barcelona
Viviendas.Barcelona
Viviendas.BarcelonaViviendas.BarcelonaViviendas.Barcelona
Viviendas.BarcelonaViviendas.Barcelona
Viviendas.Barcelona

Viviendas.BarcelonaViviendas.BarcelonaViviendas.BarcelonaViviendas.BarcelonaViviendas.Barcelona

Faltan más viviendas de alquiler

BARCELONA necesita con urgencia fomentar la oferta de pisos en alquiler, fundamentalmente de alquiler social, para lograr que los precios se estabilicen y, sobre todo, evitar que se reproduzca la burbuja de antes de la crisis. En este sentido, la tendencia que se registra desde principios de año, con un aumento de los alquileres del 8%, resulta preocupante.

Barcelona tiene que ser una ciudad en la que se pueda vivir y trabajar. Con sueldos mileuristas y alquileres que de media se sitúan en 764,74 euros mensuales, ello resulta imposible a menos que se comparta la vivienda, como sucede ya en muchos casos.

La transformación de pisos y apartamentos para uso turístico, que no deja de crecer, limita sustancialmente la oferta de viviendas en alquiler para los residentes, que ya era muy escasa. Esto coincide con el aumento de la demanda que se produce con la recuperación económica, lo que empieza a disparar los alquileres, en una tendencia que se prevé que sea progresiva. En los primeros meses del año, la demanda ha crecido un 4% y se han firmado más de 20.000 nuevos contratos.

La intención expresada por el Ayuntamiento de Barcelona y de la Generalitat de establecer normas para poner un tope al precio de los alquileres es muy voluntarista. Aparte de la dificultad para controlarlos, no servirá para solucionar el problema. Es tanto como querer poner puertas al campo.

La solución realmente eficaz pasa, como hemos dicho, por promover activamente la oferta de pisos en alquiler en general y muy especialmente a través de un plan intensivo de promoción de viviendas de alquiler social, ya que el porcentaje de las mismas apenas es del 1,5% en la ciudad.

Son muchas la cosas que todavía se pueden hacer para fomentar las viviendas de alquiler, desde la construcción de edificios destinados especialmente para ello, hasta políticas para incentivar el alquiler de las múltiples viviendas vacías que hay en Barcelona, que en algunos barrios llegan al 10% –cuyos propietarios no se atreven a ponerlas en el mercado por la inseguridad jurídica existente–, así como llegar a acuerdos con la banca para la conversión al alquiler de su parque de viviendas.

El aumento de la oferta es la única respuesta co­herente para equilibrar el mercado –en este caso, el de las viviendas en alquiler– ante el aumento de la demanda. Y hacerlo es una prioridad social y eco­nómica.

Viviendas.BarcelonaBusques pis de lloguer a Barcelona? Compte amb les estafes per internet

Els falsos anuncis es publiquen a plataformes molt conegudes, com Idealista o Fotocasa

“Àtic al bell mig de Barcelona, modern, lluminós, moblat, de 70 metres quadrats i amb dos dormitoris: 770 euros amb les despeses d’aigua, llum i telèfon incloses”. Pot semblar un somni, però és una estafa. Fa anys que els fraus en les pàgines de cerca de lloguer per internet s’han destapat, però encara proliferen a plataformes molt conegudes, com Idealista o Fotocasa. El ‘ modus operandi’ dels estafadors és el mateix: pengen un anunci d’un pis a molt bon preu a un portal immobiliari que desapareix al cap d’unes hores. En un mercat amb escassetat d’immobles com el de Barcelona, amb aquest temps n’hi ha prou perquè diverses persones enviïn el seu contacte amb l’esperança de poder anar a veure el pis.

A continuació, els estafadors envien un e-mail a les seves víctimes exposant exactament la mateixa història: que són estrangers, viuen a fora i per això no els poden ensenyar el pis. Al correu solen donar molts detalls sobre la seva vida privada –on han estudiat, de què treballen, etcètera– per donar confiança a l’interlocutor, però mai el seu cognom ni documents que acreditin que són propietaris del pis. Sovint, el text que envien està mal escrit perquè s’ha redactat mitjançant un traductor automàtic. Finalment, proposen als interessats en el pis que facin un pagament d’un mes o dos pel pis, per estar segurs que hi estan interessats, i així viatjar a Barcelona per ensenyar-lo. “Si no t’agrada el pis et retornaran immediatament els diners al compte bancari des del qual has fet la transferència”, expliciten tres presumptes estafadors que ha detectat l’ARA en només una setmana.

Fa uns anys, els artífexs del frau proposaven als interessats en el pis que féssin un pagament mitjançant empreses d’enviament de diners, com ara Western Union o MoneyGram, però últimament han canviat d’estratègia: demanen a les víctimes que facin un pagament des d’un compte bancari a través d’Airbnb. “Deixo les claus i el contracte a un responsable d’Airbnb, que es posarà en contacte amb tu un cop hagis fet la reserva”, afirmen per correu. De vegades, fins i tot adjunten un enllaç a una pàgina que falsifica la imatge corporativa de la companyia. Un cop s’envien els diners, els estafadors deixen de contestar els correus, els responsables d’Airbnb no saben res del tema i el pis del qual havien donat la direcció o no existeix o no es lloga.

Què pots fer per no ser víctima del frau?

A la seva pàgina web, Airbnb alerta d’aquestes pràctiques i demana als usuaris que informin dels possibles estafadors que detectin. Per la seva banda, Idealista admet sobre les estafes que “és molt difícil bloquejar-les de manera definitiva, ja que els estafadors disposen de temps i infraestructures per crear noves adreces de correu i noves línies telefòniques”. Per tant, aconsellen “ prudència davant de situacions poc habituals”: “ no avancis mai cap quantitat sense haver visitat l’immoble, i si ho fas assegura’t de demanar abans alguna garantia a l’anunciant”, recomana als seus usuaris.

L’ Oficina de Seguretat de l’Internauta (OSI) aconsella als que optin per buscar pis per internet que facin sempre una cerca del número de telèfon de contacte d’un anunci de lloguer a Google: “podria pertànyer a una empresa que no té res a veure amb el pis”. Per altra banda, és recomanable copiar l’adreça URL de les imatges del pis i enganxar-les al buscador: “Si la mateixa fotografia s’utilitza per anunciar un pis a Saragossa i un altre a Conca… sospita!”

Pisos minúsculs o en mal estat : l’odissea de trobar pis a Barcelona (amb càmera oculta)

Els alts preus forcen a recórrer a pisos minúsculs o en mal estat i els experts alerten de l’‘efecte Manhattan’
Trobar un pis de lloguer a Barcelona que s’adapti a les butxaques més minses és cada vegada més difícil. En els últims 15 anys els preus a la capital catalana s’han disparat en un 80%. Segons els experts, dins del pressupost d’una llar el lloguer no hauria de representar més del 30% dels ingressos, però és una teoria difícil de portar a la pràctica: la mitjana anual d’ingressos dels barcelonins és de 19.000 euros, així que en principi haurien de destinar només 475 euros al mes al lloguer del seu pis. “La realitat és que, igual que passa a les grans ciutats, els barcelonins es veuen forçats a destinar entre un 50% i un 60% del sou al lloguer”, assenyala Ramon Ribera, professor d’economia i empresa de la UOC i expert en transformacions urbanes. La mitjana al barri més barat, Nou Barris, és de 518,80 euros i al més car, Sant Gervasi, 1.051,20 euros. Entremig hi ha tot un ventall de preus, mides i condicions que, en molts casos, freguen l’esperpen

Fent una cerca a les diverses plataformes de lloguer online ens trobem amb ofertes que van des d’un pis de 12 m al carrer Blai, al Poble-sec, per 700 euros al mes o un de 30m2 a la Barceloneta per 1.000 euros mensuals. La història es repeteix de llarg a llarg de la ciutat: a Comte d’Urgell, a l’Eixample, ens demanen 450 euros per uns baixos de 27m2 de parets brutes i ventilació gairebé inexistent. Al Raval un únic espai de 25m el preu es dispara als 1.500 euros mensuals. Al carrer de Ricart ens demanen 900 euros per 30m, al Nou de la Rambla 650 per 25m i a l’Antiga Esquerra de l’Eixample 3.850 euros per 30 metres quadrats, confirmat telefònicament amb la immobiliària. Ni tan sols als barris menys cèntrics les opcions són gaire atractives: per un dels pisos més barats que trobem, a La Guineueta, de 45 metres quadrats, ens demanen 430 euros, però les rajoles de les parets estan trencades i la cuina cau a trossos.

Una futura Manhattan

Després d’unes quantes cerques, a Gràcia en trobem un que a primera vista sembla acceptable: té 60m i demanen 560 euros al mes. Les imatges del pis, però, de seguida tiren enrere: hi ha humitats a les parets, les rajoles estan trencades i gairebé no hi entra la llum. Des de l’última modificació de la llei d’arrendaments urbans, el 2013, que permet que els propietaris perdonin als llogaters una part del lloguer a canvi que arreglin el pis, l’oferta de pisos en mal estat ha proliferat. Truquem al pis de Gràcia per visitar-lo i això és justament el que ens proposen: ens perdonen entre 3 i 4 mesos de lloguer -amb l’opció de negociar-ho- si fem nosaltres les reformes. Les imatges gravades amb càmera oculta confirmen que el desemborsament que s’hauria de fer és excessivament alt com perquè surti a compte: caldrien uns 20.000 o 30.000 euros com a mínim

Viviendas.BarcelonaL’economista Ramon Ribera destaca dos factors que expliquen per què el metre quadrat cotitza tan alt a Barcelona. El més evident és la turistificació de la ciutat, que “infla els preus i expulsa molts veïns del seu barri”. L’altre és que amb la caiguda del poder adquisitiu l’opció de compra de les classes mitjanes a la ciutat “és gairebé impossible, de manera que hi ha més demanda de lloguer que no pas oferta”. “Encara no hem arribat al nivell de ciutats com Manhhattan, Londres o París, però la tendència va cap aquí”, diu Ribera. En un futur, pronostica, “segurament hi haurà una expulsió cap a fora de la ciutat, on els lloguers són més barats. Igual que en ciutats com Londres podrem observar dues dinàmiques: o l’expulsió de les classes mitjanes o la proliferació de col·lectius molt pobres que prefereixen estar al centre compartint espais petits. Serà sens dubte una ciutat molt més dualitzada”, conclou l’expert.

La densitat també indica on hi ha riquesa

Els 7,5 milions de catalans estem repartits pel territori de manera molt desigual. A l’àrea metropolitana, que concentra 5,5 milions de la població, la densitat és un altre dels indicatius de la riquesa i la pobresa dels catalans. En aquest vídeo comparem un barri de Barcelona amb un municipi del Maresme: a Ciutat Meridiana hi viuen 30.000 persones per quilòmetre quadrat, mentre que a Teià això és 30 vegades menys, quasi un miler.

Recomanacions per no caure en estafes

Quan l’oferta és menor que la demanda i els preus es disparen, també sorgeix un altre perill: les estafes. L’advocada experta en dret immobiliari Marta Legarreta aconsella ser previsor i fer diverses comprovacions abans de decidir-se per un lloguer. El primer és assegurar-se, a través del registre de la propietat, que qui lloga el pis és el propietari real. Pot ser útil també demanar el títol de propietat del pis: “És una manera d’assegurar-se que tots els espais en lloguer -una terrassa, un pati- formen realment part del pis llogat”. Finalment, és vital exigir la cèdula d’habitabilitat i el certificat d’eficiènica energètica. Si el pis té menys de 36 m, avisa, hi ha moltes possibilitats que l’habitatge no tingui cèdula o estigui falsificada.

Lloguers fins a 550 euros més cars en funció del municipi

Des del 2011 els preus s’han reduït un 7%, excepte a Sant Cugat, on han augmentat un 4,5%
Els catalans i les catalanes poden arribar a pagar fins a 550 euros més de lloguer cada mes en funció del lloc de residència que han triat. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) llogar un habitatge a Sant Cugat del Vallès costa de mitjana 897,54 euros al mes, mentre que fer-ho a Manresa costa 344,90, és a dir, 552,64 euros menys (-61,5%)
Viviendas.BarcelonaLes dades de l’Idescat fan referència a les rendes mitjanes mensuals en municipis de més de 70.000 habitants i mostren que des del 2011 els lloguers han disminuït un 7% a tot Catalunya. Així, el 2011 arrendar un habitatge a Catalunya en un municipi mitjà o gran costava 599,16 euros i el 2015, 557,50 euros. L’única ciutat on el lloguer ha augmentat ha sigut precisament en la més cara, Sant Cugat del Vallès, on fa cinc anys viure de lloguer costava 858,51 euros al mes de mitjana i l’any passat, 897,54 euros. És a dir: ara costa un 4,5% més.
Si s’observa l’evolució 2011-2015 de les dades de l’institut d’estadística català, també es veu com els lloguers han anat caient any rere any des del 2011 i fins al 2014. En aquests quatre anys la davallada a tot el país ha sigut de gairebé del 10%, però el 2015 els arrendaments van experimentar un lleuger augment del 3,33%.
Viviendas.Barcelona

En cinc anys els tres municipis on més ha caigut el preu de l’habitatge de lloguer han sigut Rubí (-14,14%), Santa Coloma de Gramenet (-13,94%) i Terrassa (-13,31%). En canvi, només dues ciutats han registrat una davallada més moderada per sota de la mitjana del 7%: Barcelona (-2,38%) i Lleida (-5,4%), a banda de Sant Cugat, que ha experimentat un increment (+4,55%).

En el cas de Barcelona els lloguers han augmentat un 80% en 15 anys. Així, llogar un habitatge costava el 2015 una mitjana de 734,94 euros mensuals, mentre que l’any 2000 sortia per 408,27 euros/mes. Amb una ullada a tota la sèrie es comprova que els preus dels arrendaments van tocar sostre l’any 2008, quan es van arribar a pagar 813,02 euros cada mes. Això significa que en 8 anys el preu gairebé es va doblar (+99,14%). L’any 2008 s’ha considerat l’any de l’inici de la crisi i, de fet, a partir d’aleshores els preus van començar a baixar fins als 688,23 euros mensuals del 2014, una davallada del 15,35%. L’any passat, però, van experimentar un lleuger repunt i van tornar a nivells del 2011 amb un augment del 7% respecte el 2014.

Viviendas.Barcelona

Per districtes, Sarrià-Sant Gervasi és el més car (1.051,23 euros/mes), mentre que Nou Barris és el més barat (518,80 euros/mes), de manera que ha desbancat Ciutat Vella com al districte més econòmic de Barcelona. De fet, al barri gòtic de la ciutat comtal els preus han experimentat un augment del 107,8% en els últims 15 anys.

Més del doble

Juntament amb Ciutat Vella, Sant Martí lidera el rànquing dels districtes on més ha pujat el preu de l’habitatge de lloguer i s’ha més que doblat. Aquí han augmentat 359 euros, un 105,05%.

També se situen per sobre de la mitjana els districtes de Gràcia, on els lloguers han augmentat un 95%; l’Eixample, amb un 90,5% d’increment, i Sants-Montjuïc, amb una pujada del 86%. A la cua de la llista hi ha Nou Barris, que no només és el més barat, sinó que a més és el que ha experimentat una crescuda més moderada de 187 euros al mes, un 57%.

Així doncs, els districtes més cars són Sarrià Sant-Gervasi (1.051,23 euros/mes), seguit de Les Corts (925,45 euros/mes) i L’Eixample (831,44 euros/mes). Ara bé, quan s’afegeix la variable del preu del metre quadrat, Ciutat Vella (12,45 euros/m/mes) supera Les Corts (11,97 euros/m/mes). Ciutat Vella té una superfície mitjana construïda de 63m, mentre que a Les Corts és de 81m. És a dir, al centre es paga més per menys espai

Barcelona intensifica la guerra contra els pisos turístics il·legals

L’Ajuntament ordena durant l’estiu el tancament de 615 habitatges d’ús turístic il·legal i multarà fins a 9 plataformes ‘online’ que anunciaven pisos sense llicència, com ara Tripadvisor o Fotocasa

Viviendas.BarcelonaEls 2,4 milions de turistes que van visitar la ciutat l’any 1993 queden ara en poca cosa en comparació als 8,3 milions que han visitat Barcelona el 2015.

A finals de juny, l’Ajuntament de Barcelona va donar la benvinguda a la temporada d’estiu amb un pla de xoc especial que havia de posar fre a la proliferació de pisos turístics il·legals en una ciutat cada vegada més massificada pel turisme. Dos mesos després, el consistori s’acomiada de les vacances amb un balanç de 615 pisos il·legals que hauran de cessar la seva activitat i amb l’anunci que 9 plataformes ‘online’ –entre elles Tripadvisor o Fotocasa– seran multades per publicitar allotjaments il·legals als seus webs, segons va explicar ahir la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz. Com a troballa sorpresa, l’Ajuntament també ha detectat fins a 32 albergs o pensions que operaven sense llicència a la ciutat. Aquests són alguns dels punts claus de la guerra del govern d’Ada Colau contra els pisos turístics il·legals, dos mesos després de l’aprovació del pla de xoc.

Adéu a 615 pisos il·legals

Hauran de cessar l’activitat i pagar una multa de 30.000 euros

Una de les mesures estrelles del pla de xoc contra els pisos turístics il·legals era un nou equip de visualitzadors per identificar a través de les xarxes i també al carrer, in situ, possibles habitatges sense llicència. En aquest dos mesos, aquest nou equip ha fet 1.045 visualitzacions a peu de carrer que han permès identificar 766 pisos il·legals, 418 dels quals ja han rebut l’avís de cessament. Com a detall curiós, al juliol el nou equip de visualitzadors ja havia identificat i verificat in situ 234 pisos il·legals, deu cops més que via inspecció. El nou equip està format per persones a l’atur contractades via plans d’ocupació municipals, gestionats per Barcelona Activa.

En total, amb la suma d’inspectors i visualitzadors, el consistori haurà ordenat en aquests dos mesos el tancament de 615 pisos turístics il·legals, que hauran de cessar l’activitat i pagar una multa de 30.000 euros. Si no acaten l’ordre de cessament, en un període d’entre sis i dotze mesos, l’Ajuntament els podria precintar l’establiment. Fins ara, els districtes on s’han pogut efectuar més ordres de tancaments són l ’Eixample (197), Ciutat Vella (124) i Sant Martí (73).

Viviendas.Barcelona

Durant els mesos previs al pla de xoc, el govern de Colau només va aconseguir tancar 38 pisos turístics il·legals. Segons càlculs del grup municipal d’ERC, a Barcelona hi hauria uns 10.000 pisos turístics operant sense llicència. Els republicans van determinar que, a aquell ritme, l’Ajuntament trigaria 132 anys a tancar-los tots, i va exigir a BComú un pla de xoc per accelerar el procés, com a línia vermella per asseure’s a negociar la regulació hotelera que el govern de Colau vol aprovar en els propers mesos.

Com a resultat de la posada en marxa del pla de xoc i vistos els resultats, l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur) reclama també mesures que permetin un creixement ordenat dels pisos legals. Només així, argumenten, es podrà satisfer la demanda dels visitants que, d’altra manera, “opten per establiments il·legals”. Actualment, a Barcelona hi ha un total de 9.600 llicències autoritzades per a apartaments d’ús turístic.

Multes a les plataformes ‘online’

Es multarà amb 30.000 euros Tripadvisor, Fotocasa o Windu

Les plataformes ‘online’ que publiciten ofertes d’allotjament il·legal a Barcelona és un altre dels principals camps de batalla de l’Ajuntament. Properament, segons va anunciar ahir Janet Sanz, es faran efectives les sancions de fins a 30.000 euros a 9 plataformes que operen a Barcelona: Tripadvisor, Fotocasa, Rent4days, 9flats, Houstrip, Only-apartments, Windu, Oh Barcelona i Niumba. El motiu, fer publicitat de les ofertes il·legals i negar-se a compartir informació de possibles adreces infractores amb l’Ajuntament. Es tracta d’una sanció similar a la que ja van rebre Airbnb i Homeway, multades amb 60.000 euros cadascuna, també per publicitar allotjaments turístics il·legals i negar-se a facilitar informació. En aquest sentit, Sanz ja va avisar al juliol que si Airbnb i Homaway no canviaven d’actitud i reincidien serien multades amb 600.000 euros. Ahir la tinenta d’alcaldia va anunciar que, si abans de 3 mesos no col·laboren amb l’Ajuntament, faran efectiva la sanció de 600.000 euros.

Albergs i pensions il·legals

L’Ajuntament detecta 32 ‘hostels’ que operaven sense llicència

Com a novetat derivada del pla de xoc contra els pisos turístics il·legals, l’Ajuntament ha detectat fins a 32 albergs que operaven sense llicència. Segons va explicar ahir Sanz, els establiments van localitzar-se a través d’internet, on s’anunciaven com a albergs, pensions o ‘hostels’, i que no consten als arxius del consistori. Properament, un cop es comprovi que operen de manera il·legal, tots ells rebran l’avís de cessament amb la corresponent sanció.

Col·laboració ciutadana

Les plataformes d’amfitrions critiquen la denúncia entre veïns

Potser un dels aspectes més polèmics del pla de xoc de l’Ajuntament és el nou portal web habilitat perquè els ciutadans puguin denunciar qualsevol adreça sospitosa d’amagar un habitatge turístic il·legal. A través d’aquesta via, el consistori ha aconseguit 1.123 adreces que actualment s’estan investigant. Segons va assenyalar ahir la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, la majoria de denuncies resulten ser certes.

Per a l’ associació de Veïns i Amfitrions de Barcelona, “que un veí n’hagi de denunciar un altre” els sembla “propi de la inquisició”. Justament per aquest motiu, a mitjans d’agost un grup anònim d’amfitrions d’Airbnb van animar els veïns a “boicotejar” l’Ajuntament amb falses denuncies per “inundar” el servei. “L’Ajuntament rep “tan poques queixes que ha d’instar els barcelonins a delatar els seus veïns”, van lamentar en una carta que van enganxar en alguns els barris més turístics de Barcelona, com el Gòtic i el Raval.

Per potenciar la col·laboració dels veïns a l’hora de denunciar possibles pisos il·legals, l’Ajuntament ha estat enviant des del juliol 800.000 cartes on apel·len a “la complicitat” ciutadana per tal de delatar els possibles infractors. “Per poder iniciar la tramitació d’un cessament d’activitat il·legal cal trobar dues vegades turistes allotjats amb un contracte de lloguer inferior a 31 dies. És per aquest motiu que us sol·licitem que ens faciliteu informació si creieu que a la vostra finca hi ha un habitatge d´ús turístic il·legal”, diu la carta del consistori, firmada per la Direcció de Serveis d’Inspecció.

Com a dada curiosa, 125 de les 1.123 adreces denunciades a través del web de l’Ajuntament les han fetes els mateixos turistes, que en molts casos comencen a notar també els problemes de la massificació. En l’última enquesta sobre l’activitat turística del consistori, el 58% dels visitants estrangers alertava que “a Barcelona hi ha massa gent per fer visites turístiques”

Viviendas.BarcelonaLos séniors se hacen caseros de Airbnb

Los mayores de los 60 años, el grupo que más crece entre quienes alquilan alojamientos a turistas en la plataforma

Se mantiene arraigada la idea de una escasa relación entre la población de mayor edad y la tecnología, y de rebote con los nuevos negocios que surgen al calor de ella. Aunque, con frecuencia, esos juicios tienen una base endeble: los mayores también navegan por internet, usan aplicaciones en su móvil… y una parte de ellos está dispuesto a compartir su coche o sacar partido de la casa de verano. Así, una plataforma de alojamiento turístico entre particulares tan popular como Airbnb ha visto cómo el segmento más pujante entre quienes alquilan por días una habitación o la vivienda entera –los denominados anfitriones– son precisamente los de más de 60 años. El informe realizado por esta empresa utilizada por más de un millón de viajeros en España señala que el aumento del peso de los caseros sénior se está produciendo tanto a nivel europeo como en España.

Según un análisis del perfil de sus anfitriones, Airbnb constata que los mayores de 60 casi se han duplicado en el último año (entre julio del 2015 y julio del 2016) y ya ofrecen más de 160.000 alojamientos en toda Europa, el 10% del total. Destacan en Francia, donde representan el 15% de todos los que ofrecen alojamiento, mientras que en España se sitúan en un 9%. Seis localidades francesas (Biarritz, Cannes, La Rochelle, Antibes, Aviñón y Aix-en-Provence) encabezan el ranking de las ciudades con un porcentaje más elevado de anfitriones mayores. Y el avance más evidente de los séniors se produce fuera de las grandes capitales europeas. En España, aparecen Marbella (puesto 11º), Torrevieja (15º) y Málaga (18º).
De media, tienen ocupada una habitación o la vivienda entera 23 noches al año e ingresan casi 3.000 euros

Sin duda, se nota el efecto del progresivo envejecimiento que está experimentando la población europea. Y, al igual que han detectado otros modelos de negocios similares como la plataforma para compartir los gastos de viajes en coche Blablacar, estas propuestas ven un terreno abonado para los adultos de mayor edad, en su mayoría propietarios y con espacio disponible, porque sus hijos ya no viven en casa.

Airbnb no ofrece un desglose entre aquellos dispuestos a compartir la casa con visitantes y quienes ofrecen una vivienda completa a los visitantes. Sin embargo, sí explican que en ciudades como Barcelona, la oferta total se reparte entre un 54% de viviendas enteras y un 46% de habitaciones. ¿Cuántos días alquilan su piso los séniors? Desde la plataforma creada en San Francisco (EE.UU.) explican que estos anfitriones en Europa alquilan una media de 23 noches al año, lo que les reporta unos ingresos de casi 3.000 euros. En el caso de España, las ganancias se sitúan en 2.727 euros, sólo superados por británicos (3.947 euros), suizos (3.466) y holandeses (3.290).

Los mayores de 60 años no sólo son los que aumentan con mayor celeridad –crecieron un 97% en el último año, casi diez puntos más que el segundo grupo de edad con un incremento más significativo, el de 50 a 59 años–, también son mejor valorados por los visitantes que en el resto de edades. Siete de cada diez reciben la máxima cualificación (cinco estrellas).

Debate abierto

Los números que rodean a esta plataforma creada hace ocho años son impresionantes: presente en 190 países, tiene más de 2,5 millones de anuncios y lo han utilizado más de 100 millones de viajeros. El éxito arrollador del que disfruta Airbnb ha provocado, como otros negocios de la economía bajo demanda, algunos desajustes regulatorios y fiscales que aún no han sido resueltos. Además, mientras la plataforma tecnológica destaca que el alquiler de alojamientos para estancias cortas puede convertirse en una fuente de ingresos (en especial, para colectivos como los jubilados), hay voces críticas que les acusan de reducir la oferta de alquiler para residentes y contribuir al encarecimiento de las rentas de los inquilinos, expulsando a los habitantes con menos recursos de ciudades turísticas como Barcelona o Lisboa

La nova llei de lloguers vol posar pau entre propietaris i inquilins

Prendrà com a referència la normativa vigent a països més avançats en matèria d’habitatge com Àustria, Alemanya o França

Una llei que garanteixi l’equilibri de drets entre propietaris i inquilins. Aquesta és una de les prioritats de la futura normativa catalana del lloguer que prepara el Govern. La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, va anunciar ahir que les bases d’aquesta nova llei estaran a punt el primer trimestre del 2017.

La titular d’Habitatge va encapçalar la primera reunió del grup de treball que ha de fixar els criteris per regular els arrendaments urbans. La consellera va defensar que aquesta proposta ha de ser garantista per als dos actors principals, perquè l’actual llei espanyola “no és útil” i genera “desconfiança i relacions desiguals” entre propietaris i llogaters. De fet, Borràs va afegir que només el 20% de les persones que viuen de lloguer creuen que és una opció interessant, fet que implica que el 80% restant l’escull a desgrat.

El grup de treball abordarà temes com els règims d’obres, les reparacions i despeses, les causes de suspensió de contractes, la mediació i l’arbitratge, la gestió de la morositat o els increments de la renda. En definitiva, prendrà com a referència la normativa vigent a països més avançats en matèria d’habitatge com Àustria, Alemanya o França. Borràs va remarcar que el Govern pretén donar un impuls al lloguer “perquè sigui una alternativa real a l’hora d’accedir a l’habitatge”.

La trobada, la primera de les vuit previstes, va comptar amb la representació d’altres actors implicats, com el Col·legi d’Administradors de Finques, cambres de la propietat, promotors de la construcció, gestors d’habitatge social, plataformes com la PAH i també d’entitats financeres. De tota manera, cal tenir en compte que actualment la Generalitat no té competències en aquest àmbit, tot i que sí que vol treballar en un marc legal “més adequat”, vàlid per a un futur estat

Viviendas.BarcelonaEl lloguer públic, l’alternativa més segura pels que volen llogar un pis

Es tracta d’un programa que pretén mobilitzar els propietaris que tinguin habitatges buits o desocupats perquè el cedeixin durant un temps -entre 3 i 4 anys, depenent del cas- al parc d’habitatge de lloguer públic

Durant els últims 18 anys, Pilar Navarro ha llogat un pis del qual és propietària a un inquilí, que recentment ha decidit no renovar el seu contracte. Ella és una dona de Barcelona que fa 25 anys que té aquest pis, un àtic situat al districte de Nou Barris, en règim de lloguer, i de moment vol continuar mantenint-lo llogat.

“Amb el lloguer d’aquests anys, havia participat en un programa d’habitatge de lloguer públic de la Generalitat en què ells mateixos em buscaven l’inquilí i em pagaven una quantitat mensual que, tot i que potser podia estar una mica per sota del preu del mercat, era prou bo i sobretot em permetia no córrer riscos”, explica Pilar Navarro: “Per això, vaig decidir tornar a contactar amb la Generalitat, que em van aconsellar que parlés amb les oficines d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona”.

“La meva sorpresa va ser quan des de les oficines d’habitatge de la ciutat em van oferir acollir-me a un programa de lloguer públic on, a banda de pagar-me una quantitat fixa cada mes i de buscar-me ells mateixos un inquilí, m’oferien unes ajudes per reformar el pis. Es tracta d’un pis de 40 anys d’antiguitat que, si volia tornar a llogar, necessitava rehabilitar per deixar-lo en bon estat”.

Gràcies a aquest ajut, la Pilar ha pogut sanejar i pintar les parets, substituir integralment la cuina i posar-hi una vitroceràmica, renovar la instal·lació elèctrica i instal·lar-hi un ventilador i un radiador, entre altres millores. El 80% del cost d’aquesta despesa s’anirà descomptant de la quantitat que ingressi cada mes del lloguer.

A partir d’ara, serà l’Ajuntament qui s’encarregarà de buscar un inquilí pel pis i de preocupar-se que pagui, mentre que la Pilar anirà rebent les quantitats fixades -descomptant-li una part en concepte de despesa per rehabilitació-.

Descarregar de la preocupació el propietari

El pla al qual s’ha acollit la Pilar forma part dels programes de captació de pisos privats de l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta d’un programa que pretén mobilitzar els propietaris que tinguin habitatges buits o desocupats perquè el cedeixin durant un temps -entre 3 i 4 anys, depenent del cas- al parc d’habitatge de lloguer públic. Per fer-ho, el pla dota de les màximes garanties per al cobrament del lloguer els propietaris, independentment que el llogater pagui o no la mensualitat que li pertoca. El programa inclou també una assegurança multirisc de l’habitatge i la garantia que el pis es retornarà en bon estat quan acabi el període de cessió. A més, els propietaris que s’acullin als programes de captació de pisos de l’Ajuntament tindran una rebaixa del 50% de l’IBI.

El regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, explica que l’objectiu a l’hora de posar aquestes facilitats és “descarregar de la preocupació el propietari: que no hagi d’estar pendent si el pis té desperfectes o si el llogater no paga quan li toca. No guanya el 100% del que podria guanyar al mercat privat de lloguer però a canvi li aportem una seguretat que en el mercat privat no sol trobar”.

Per participar en aquest programa, tan sols cal que el pis estigui situat a Barcelona, estigui desocupat i no requereixi reformes de tipus estructurals. En cas que necessiti reformes d’adequació -com era el cas del pis de la Pilar- el programa inclou uns ajuts per finançar-les de fins a 15.000 €. Del total de l’ajut, el 80% s’anirà retornant mensualment descomptant-lo de la renda del propietari, mentre que el 20% quedarà sufragat per l’Ajuntament.

Els pisos que els propietaris cedeixin gràcies als programes de captació d’habitatges passaran a la borsa d’habitatge públic i lloguer jove, per a persones que tinguin problemes econòmics per poder pagar el lloguer d’un pis. Aquestes persones pagaran un preu mitjà de 300 € mensuals pel lloguer de l’habitatge, sempre que aquesta xifra no superi el 30% dels seus ingressos. La diferència entre el que pagui el llogater i el preu del lloguer la pagarà directament l’Ajuntament, com a subvenció del parc de lloguer públic

Viviendas.Barcelona10 bonne raisons d’investir à Barcelone

1.- Première ville d’Europe pour la qualité de vie des employés, selon l’European Cities Monitor.

Barcelone détient depuis 14 ans le titre de ville offrant la meilleure qualité de vie pour les employés, selon l’European Cities Monitor. La ville bénéficie d’un agréable climat méditerranéen (plus de 2 400 heures d’ensoleillement par an), elle offre des zones vertes, 4 kilomètres de plages soigneusement entretenues, un vaste réseau de transports publics, des attractions et sites touristiques de renommée mondiale, une riche gastronomie et d’excellentes liaisons internationales. Elle possède également un système éducatif de grande qualité, une bonne couverture médicale universelle pour tous les résidents, un large choix de commerces et de centres commerciaux, l’une des offres culturelles les meilleures et les plus complètes d’Europe (78 musées, dont le Musée Picasso et la Fondation Miró, 46 théâtres et l’un des opéras les plus prestigieux d’Europe), et propose un large éventail d’activités de loisir et de sport (Barcelone est le siège du Barça, le club de football le plus connu du monde).

Viviendas.Barcelona
2.- Première ville d’Europe pour le transit de passagers de navires de croisière, avec 2,6 millions de personnes en 2013

Le port de Barcelone reste le plus important d’Europe pour le transit de passagers de navires de croisière. Barcelone a accueilli 2,6 millions de passagers en 2013, plus que Civitavecchia (Rome) ; Palma est le sixième port d’Europe pour le transit : 1,2 millions de passagers | En 2014, 7,6 millions de personnes et 3 702 navires de croisière ont fait escale dans les ports d’Espagne. (Fuente: La Vanguardia, Foto)

Viviendas.Barcelona
3.- Quatrième ville intelligente d’Europe

Ces dernières années, la ville a déployé d’importants efforts en faveur de nouveaux secteurs stratégiques tels que les technologies mobiles, les technologies de l’information et de la communication dans la gestion de la ville, les énergies renouvelables, la durabilité, la biomédecine ou les sports nautiques. Ces efforts lui ont valu d’être élue en 2014 Capitale européenne de l’innovation. (Fuente: La Vanguardia)

Viviendas.Barcelona
4.- Cinquième ville d’Europe en matière de production scientifique

En matière de production scientifique, Barcelone est aujourd’hui la cinquième ville d’Europe et elle occupe le onzième rang à l’échelon mondial. Elle a gagné 20 places au classement en seulement quelques années. (Fuente: bcn.cat

Viviendas.Barcelona
5.- Sixième ville touristique d’Europe, avec plus de 7,5 millions de visiteurs chaque année, selon l’Organisation mondiale du Tourisme, et cinquième ville du monde d’après Trip Advisor.

Avec plus de 7,6 millions de visiteurs et 16,5 millions de nuitées par an, Barcelone est devenue l’une des principales destinations urbaines d’Europe et la première d’Espagne. Elle occupe actuellement le 6e rang au classement des villes européennes préférées des touristes, et le 23e rang mondial, selon le rapport Euromonitor International. D’autres études, notamment le Mastercard Index of Global Destination Cities de 2013, classent la capitale catalane au dixième rang mondial et au troisième rang européen, juste derrière Londres et Paris, pour le nombre de visiteurs et le montant des dépenses ; et selon Trip Advisor, Barcelone est la cinquième ville du monde pour son attrait touristique.

Viviendas.Barcelona
6.- La marque Barcelone a consolidé sa position de 6e ville la plus importante du monde, rejoignant de grandes capitales telles que Londres, Paris et New York.

La ville occupe également une place de choix pour le tourisme d’affaires : selon l’Association internationale des congrès et des conventions (International Congress and Convention Association – ICCA), Barcelone est la première ville du monde en nombre de délégués et la troisième pour le nombre de congrès internationaux organisés pendant la période 2008-2012. La ville a par ailleurs été classée première d’Europe pour le transit de passagers de navires de croisière, avec 2,6 millions de personnes en 2013. (Fuente: bcn.cat)

Viviendas.Barcelona
7.- Septième ville d’Europe pour les perspectives d’avenir. La ville maintient sa position dans le top 10 mondial pour les projets d’investissement international.

Les indicateurs de croissance de l’économie espagnole, ajoutés à la conviction que le pire de la crise est passé, ont relancé l’intérêt pour l’achat de logements. Les ventes sont reparties à la hausse et le marché de la location devrait rester stable dans les prochains mois. (Fuente: Barcelona.cat)

Viviendas.Barcelona
8.- L’aéroport de Barcelone-El Prat, qui a dépassé le nombre de 35 millions de passagers en 2014, reste parmi les 10 premiers d’Europe.

Le nombre d’usagers de l’aéroport en 2013 a été précisément de 35 210 735. Rien qu’en décembre, 2 307 667 passagers ont transité par l’aéroport, soit 5,4 % de plus que l’année précédente. Les mois de plus forte fréquentation ont été juillet, avec 3 837 605 voyageurs (0,3 % de plus que l’année précédente) et août, avec 3 905 840 voyageurs, (soit une croissance de 0,8 % par rapport à 2012). La plus forte croissance est enregistrée avec les passagers de pays n’appartenant pas à l’Union européenne (12,9 % de plus que l’année précédente). Pour les passagers de vols intercontinentaux, la croissance a été de 11,2 %. (Fuente: Expansión.com, Foto)

Viviendas.Barcelona
9.- la ville possède deux écoles de commerce (IESE et ESADE) classées au top 10 européen.

L’IE Business School s’est hissée à la première place des écoles de commerce européennes en 2013, selon le classement du Financial Times. Les deux autres grandes écoles de commerce espagnoles, l’Esade et l’IESE, sont respectivement classées à la troisième et la sixième place. (Fuente: Expansión.com)

Viviendas.Barcelona
10.- Barcelone est la capitale mondiale de la téléphonie mobile, elle sera en effet jusqu’en 2018 le siège du Mobile World Congress qui rassemble chaque année plus de 90 000 professionnels de ce secteur.

Le Mobile World Congress (MWC) est le plus important congrès annuel du secteur des communications mobiles. Actuellement, il se tient au centre d’exposition de la Foire de Barcelone. Ce congrès sur les nouvelles technologies et les plates-formes de R&D permet de promouvoir la collaboration internationale dans le domaine des communications mobiles. Il a été créé par Delson Group Inc, et il est aujourd’hui largement soutenu par les autorités et les grandes sociétés chinoises.

Viviendas.Barcelona
La locura del precio de la vivienda en Londres

Viviendas.Barcelona

Los supermillonarios expulsan a los millonarios de los mejores barrios

La élite tradicional londinense está siendo expulsada a barrios que hasta ahora consideraban indeseables

Podría generar “efecto dominó” y desplazar a la clase media a las afueras de la ciudad

Abogados, arquitectos, académicos entre otras personas que forman parte de la élite tradicional londinense están siendo expulsados de los barrios más exclusivos de Londres, como Mayfair, Chelsea y Hampstead por la afluencia de inversores extranjeros multimillonarios en la zona. La élite tradicional está siendo expulsada de los barrios más exclusivos a otros que ellos consideraban indeseables, según apuntó el Dr Luna Glucksberg del Instituto Internacional de Desigualdades.

El desplazamiento de la clase alta, hasta ahora acomodada en los barrios más exclusivos, genera “efecto dominó” y podría amenazar a los londinenses con salarios bajos a ser expulsados de sus barrios a los márgenes de la ciudad.

El estudio realizado por el Instituto Internacional de Desigualdades muestra que “las familias con poder adquisitivo londinenses ya no se sienten capaces de competir con el mercado inmobiliario de la capital”. Pero según comenta Glucksberg, el problema más difícil de resolver será para los habitantes de clase media que se verán desplazados a las afueras.

Según el informe de riqueza de los agentes inmobiliarios Knight Frank, los multimillonarios extranjeros compraron el 85% de las propiedades por valor de cinco millones de libras y casi todas de más de diez millones.

Londres se está convirtiendo en una ciudad cada vez más exclusiva e incluso los multimillonarios internacionales que llegan a la ciudad no quieren viviendas sociales en sus barrios. Según indica el doctor Glucksberg está dando lugar a “racismo encubierto”. La tradicional élite no es la única perjudicada, las mujeres del Foco E15, que luchan contra la privatización del suelo de Londres, también pierden esperanzas en su batalla.

Los comercios y servicios locales también están siendo perjudicados por el desplazamiento de la clase rica y media. Según informa el director gerente de la firma de análisis de datos OriginsInfo.Ltd, Richard Webber, cada vez hay menos tiendas y servicios de alta gama porque los servicios se ofrecen directamente en las casas de los multimillonarios.

Otras Webs

http://www.Viviendas.Barcelona
http://www.MiCasa.Barcelona
http://MiPiso.Barcelona
http://www.Viviendasal25porciento.com
http://www.Pisos-compra-venta.es
http://www.ViviendasBarcelona.es
http://www.ViviendasCatalunya.com
http://www.ViviendasChollo.com
http://www.Viviendasamitaddeprecio.com
http://www.Subastasfincas.com

http://www.RussianInvestors-forResidencePermit-Spain.org
http://www.ChineseInvestors-forResidencePermit-Spain.org
http://www.InvestmentforResidencyPermit-Spain.org
http://www.InvestmentforResidencePermission-inSpain.org
http://www.BestRealeStateInvestment-inBarcelona-Spain.org

http://AviSiset-NarcisSubilsiPagesiMariiRiembau-DoctorEconomicas.com
http://www.NarcisSubilsPages-DoctorEconomicas.com
http://www.SuMajestadImperialElPuebloSoberano.com
http://www.Pueblo-Soberano.com
http://www.Porquenolosmatamos.com
http://www.IndignadosyHastiados.com
http://www.Juzgueustedmismo.com
http://www.Juzguemosalosjuzgadores.com

0 comments

Deja un comentario